Montgarri

Descarrega la presentació de la pàgina La Vall d'Aran (era Val d'Aran en aranés), que constitueix bàsicament la vall de capçalera de la Garona, es troba a l'extrem occidental dels Pirineus catalans, a l'angle NO del territori de Catalunya, i té la particularitat -única a Espanya- de ser una vall atlàntica a causa de la seva situació al N de la carena del Pirineu axials, oberta a las planes d' Aquitània, cap on es dirigeix la Garona, riu que desemboca a l'Atlàntic a prop de Bordeus.  Aquesta situació té una clara incidència en els aspectes físics i humans de la Vall d'Aran: el clima és ja plenament arlàntic i,a diferència de les altres valls pirinenques catalanes, els seus habitants parlen l'aranès, una variant del gascó, de la família lingüistica de l'occità. Inicialment formà part del comtat de Comenge, dins Aquitània, però des del segleX estigué vinculad per lligams feudals amb els comtats pirinencs aragonesos i catalans i des del segle XII s'integrà plenament en la corona catalano-aragonesa (el 1389 les corts de Montsó assignaren la vall al Principat de Catalunya).  Voltada de muntanyes de més de 3.000 m. d'altitud, com el massís de la Maladeta (amb l'Aneto) al SO, o el Besiberri al S, es comunica amb el Pallars pel port de la Bonaigua i amb la Ribagorça pel port i modern túnel del Vielha. Malgrat que la Garona forma l'eix de la vall, a la banda de migdia i de la llevant del seu territori -que té uns 620km2 d'extensió- hi ha les capçaleres de la Noguera Ribargorçana  i de la Noguera Pallaresa.   La població actual és d'uns 6.000 habitants, repartits en una quarentena de nuclis alineats al llarg de la ribera de la Garona, en altituds que van dels 650 m de Les als 1.430 m de Bagergue. Viella  la capital, situada al centre de la vall, es troba a 980 m d'altitud.