La Vall d'Aran es troba a l'extrem occidental dels Pirineus catalans i està constituïda bàsicament per la vall de la capçalera de la Garona, que desemboca a l'Atlàntic. Presenta unes peculiaritats molt diferents, tant físiques com humanes, de les altres comarques catalanes, i és l'única vall atlàntica dels Pirineus centrals.
Emmarcada per alts massissos muntanyosos, amb elevats colls que l'aïllaven de la resta del país durant gran part de l'any -per les nevades-, l'única sortida que tenia, abans de la construcció del túnel de Viella, era cap a les comarques del Pirineu occità. A diferència de les altres valls pirinenques -excepte la Cerdanya- és àmplia i oberta, de fons suau i amb predomini de prats i boscos.
Els vessants de les muntanyes -entre els 1000 i els 2000 m.- són coberts de boscos; a les parts més baixes creixen pins roigs i faigs, que cedeixen el lloc als avets i aquests als pins negres a les zones més altes. Per sobre aquesta capa forestal hi ha els prats alpins.
Per les troballes arqueològiques sembla que els primers pobladors de la Vall eren celtes i bascos. La romanització hi devia penetrar per una via romana procedent de Tolosa que travessava aquest territori i entrava al Pallars pel port de la Bonaigua; hi ha topònims d'origen llatí (Viella) i nombroses làpides i esteles funeràries a la zona.
Els pobles aranesos són petits, poc separats els uns dels altres, situats sobretot al fons de la vall. Són pobles amb les cases típiques de llicorella molt inclinades i presidits per petites esglesioles romàniques.
L'economia aranesa s'ha sostingut sobre la ramaderia i el bosc; actualment el turisme té un paper molt més destacat, tant el d'hivern com el d'estiu. L'obertura del túnel de Viella i l'estació de Baqueira Beret marquen l'abans i el després de la comarca. La combinació dels dos esdeveniments provocà que una comarca de pastors i llenyataires es convertís amb gran rapidesa en el més potent focus de turisme de Catalunya, i en una de les zones amb major renda per càpita.
La Vall d'Aran conserva la pròpia llengua, l'aranès. Pertany a la branca lingüística occitana i és una variant de la llengua gascona, tot i que conserva una personalitat pròpia.
La climatologia de la Vall d'Aran influeix directament en la seva
cuina. Una zona amb fortes nevades ha fet necessària una alimentació
consistent, per això són típiques les sopes, els estofats
i l'olla aranesa. També s'utilitza molt els productes propis de
la terra com les carns de boví i oví, i les fruites de bosc
com la maduixa, el gerdó i la móra.
Estadístiques: --------------------------------------- Superfície 620,5 km2 Població 6.184 habitants Densitat 10 habitants/km2 Població 1975 5.170 habitants Població 1981 5.808 habitants Població 1986 6.034 habitants ---------------------------------------